La setmana passada vaig anar a visitar la meva tieta a París. Casa seva esta plena de fotos, i entre elles hi han unes quantes de la sushie quan era un cadell, i com que l'enyoro molt vaig copiar una fotògrafia per consolar-me.
Quan vaig agafar l'avio camí de Brussel·les duia un equipatge replet de quaderns on deixar constància de les meves experiències, sensacions, emocions i tonteries. I amb la intenció que també vosaltres pugueu gaudir de les meves aventures i des-aventures neix aquest blog, que espero que de tant en tant us arrenqui un somriure.
És a dir, coses petites o no tan petites però no mès grans que el tamany de la pàgina d'una llibreta i que no tenen gaire sentit ni significat, o potser sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada